APOSTA DE FUTUR

l'educació segons el poder, i la seva contra

2008-06-30T23:39:00.008+02:00

PROYECTO DE LEY GENERAL DE EDUCACION Y PUEBLOS ORIGINARIOS EN CHILE Educación y Pueblos Originarios.

Históricamente y en forma paulatina, la escuela fue desestructurando el sistema educativo propio de los Pueblos Originarios, por medio de la implementación de una política educativa asimilacionista y monocultural, que convertía al “indio” en “sujeto civilizado”, y de ésta forma dejar de ser un obstáculo para el desarrollo nacional. Este debilitamiento provocó la desvalorización sistemática de los conocimientos tradicionales, deslegitimación de las autoridades tradicionales y agentes propios responsables de la formación tradicional, generando quiebres y ruptura en el pensamiento y actuar del sujeto indígena, agregando a esta situación la imposición del castellano conllevando a la pérdida de las lenguas originarias, elemento fundamental para la proyección de los Pueblos Originarios. En las últimas décadas en Chile, al igual que otros países de Latinoamérica, adquiere relevancia el reconocimiento de la diversidad sociocultural en educación, producto de las demandas y Deuda Histórica que mantienen los Estados en materia de derechos frente a los Pueblos Originarios. No desconocemos el primer esfuerzo realizado por parte del Estado chileno al implementar programas que atienden la diversidad cultural, sustentándose jurídicamente en diversos instrumentos tales como: Ley Indígena 19.253, Constitución Política de la República, Convención Internacional sobre los Derechos del Niño y el decreto 40 del año 1996, a través de la Reforma Educativa, sin embargo, éste fue sólo el primer paso concretado a través del Programa de Educación Intercultural Bilingüe (PEIB).

La implementación del PEIB ha generado en la práctica encuentros y desencuentros, tensiones e incertidumbres tanto en las comunidades indígenas como al interior de las instituciones educativas. Algunas razones son: el reconocimiento instrumental de la diversidad cultural dentro de contextos en donde prevalece monoculturalismo y relaciones hegemónicas, en donde nuestros derechos quedan sujetos a las voluntades de personales y gobierno de turno; otra consideración es la supuesta participación de la familia y comunidades en el Proyecto Educativo Institucional (PEI), el cual no considera como legitima la administración de escuelas instaladas en medio de las comunidades, en concreto la participación en educación no contempla participación directa y deliberativa. Continuando con las razones, afirmamos que la falta de legitimación del conocimiento tradicional en el curriculum oficial, genera tensiones de carácter epistémico que limitan la comprensión de otros saberes holísticamente articulados, considerándolo en la categoría de “saberes rebajados”. Por último, sumamos la resistencia e ignorancia de muchos docentes y autoridades que obstaculizan nuestro proceso reivindicativo, basándose en argumentos discriminatorios que aún subyacen en la sociedad chilena. Por estas razones, se hace imprescindible el reconocimiento de la pluriculturalidad en materia de educación como parte de los principios y fines, ya que sustentan nuestros derechos como Pueblos Originarios.

En relación a lo anterior, Quilaqueo, D, (2005) señala:

“La escuela en su acción castellanizadora de los alumnos de origen mapuche, al mismo tiempo asimiladora al modo de vida de la sociedad colonizadora, negadora de la cultura y sociedad mapuche, constituye uno de los principales factores históricos que ha incidido gradualmente en el abandono parcial o total, según el caso, de las prácticas socioculturales en las familias y comunidades. La escolarización llevó, así, a un cambio fundamental de la educación propia entregada por la familia y la comunidad respecto de sus actividades culturales y laborales. La consecuencia ha sido la desvalorización del modo de vida mapuche, la restricción y desvalorización del uso del mapudungun por parte de las nuevas generaciones, adoptando el castellano como lengua funcional”.

Desde la perspectiva sociológica, la cosmovisión de los Pueblos Originarios, representan manantiales de significados históricamente heredados al cual se deben cada una de las personas pertenecientes a ese grupo cultural, el cual define y da sentido a las situaciones que deben atravesar a lo largo de la vida cotidiana. Convirtiéndose en un producto de la construcción paulatina que determina tipo de saberes colectivos, como también de la superposición de significados a lo largo de un proceso histórico. Pero ésta construcción social implica la producción y reproducción de conocimientos ordenados por la sociedad, el conocimiento social, refiriéndose a lo que el sujeto "conoce" como "realidad" en parte de su vida cotidiana. El conocimiento indígena orienta la conducta en la vida cotidiana, como señalan Berger y Luckman (1991) "… una realidad interpretada por los hombres y que para ellos tiene el significado subjetivo de un mundo coherente", no se puede concebir una sociedad indígena sin este tipo de conocimiento que constituye el cúmulo de significados que dan identidad al grupo social.

PER SABER-NE MÉS, CLIQUEU AL TÍTOL I TINDREU ACCÉS AL DOCUMENT SENCER.

5.Tancament de l'assignatura i avaluació.

2008-05-31T23:08:00.002+02:00

Després de rellegir les entrades al blog, em queden clars una sèrie de punts que potser no tenia ben definits.

D'una banda, tinc una altra visisó més complerta, més madura de l'abordatge dels problemes i les múltiples visions que el fet intercultural ens ofereix, per bé i per mal.

En el meu cas, m'adono que tinc una amplitud de mirades que abasten més enllà d'allò estrictament educatiu, que suposen que, dia a dia, em faig un replantejament de les qüestions que sorgeixen en l'àmbit social

Posaré un petit exemple. He seguit aquests darrers dies amb interès el debat que es viu a Itàlia i a França amb el tema del tractament de la immigració. Avui, anant a l'escola (setmana de pares i festa final de curs) escoltava a Cat Ràdio la visió que tenen persones de "segona generació", nascudes aquí, amb pares que van venir a treballar i en el seu moment van fer un reagrupament.

La seva demanda va més enllà d'una integració a la manera que se'ns presenta sovint com a acollida. La seva demanda aposta per un acolliment mutu, en allò que els aportem i en allò que ells aporten. Una dona d'origen musulmà, parlava de com a França se'ls presenta la crua realitat de que persones que ja tenen els avis allà, que són fills d'uns ja nascuts a França però no d'origen, han de demostrar la seva "integració". Gent que treballa, que va a l'escola, que viu, parla i estima en francés, ha de mostrar que és realment un ciutadà de l'estat que va acollir els avis fa una pila d'anys!

La seva pregunta referent als nouvinguts, m'ha recordat moltes de les qüestions tractades aquí, deia ella,

-Com es pot demanar algú que quan passa una frontera es tregui els seus orígens? Es desvesteixi d'allò que és tan profund com la pròpia cultura, les pròpies arrels?

De fet, aquí segurament rau el fet que incomoda tothom qui no té clars els principis d'acollida i d'osmosi entre grups culturals, que no podem pretendre una assimilació i un desfer-se d'allò que és constituent, per abastar d'altres maneres de fer i de viure.

Pel que fa al'espai del blog, jo m'he preocupat bastant per aspectes socials i/o de pensament o manera de ser i viure, i el meu primer blog (de l'agost de 2007) ha sigut una eina de contacte, d'intercanvi, de coneixença de d'altres persones i realitats. M'ha aportat riquesa personal i noves amistats, m'ha fet aprendre i buscar recursos. Totes les adreces que he visitat, els nous portals que tracten aspectes relacionats amb l'interculturalitat els he fet públics entre els meus companys de feina, i el mestre de l'aula d'acollida ha fet ús ja del treball d'alguna webqüest, o sigui que n'estic molt contenta.

No penso pas tancar el blog, ben al contrari, el faré servir per publicar coses relacionades amb l'assignatura, experiències i tot allò interessant que em passi per les mans (els ulls!)

Pel que fa estrictament a l'assignatura, m'ha semblat interessant per tot allò que aporta en recursos, tot i que em sembla que falta una base, no sé si sociològica, antropològica o de quelcom que desconec, perquè la part més "teòrica" (que realment i al final ha de ser vida) es pot escapar en missatges populistes, i el que interessa realment és un canvi de mentalitat global.

UNA CLASSE DIVIDIDA

2008-05-25T10:56:00.014+02:00

Un documental fantàstic que aborda el tema del racisme des d'una perspectiva emocional per treballar a l'aula. L'experiència la reviuen anys després els alumnes que van ser "dividits" segons el color del seus ulls. Val la pena de mirar-lo si no l'heu vist mai. Us deixo tres fragments. Podreu acabar-lo de veure si us interessa. ................................................................... La trobada per reviure l'experiència. .............................. Seguint l'experiment. Posa't a la pell de l'altre, o el que és el mateix, camina amb les seves sabates. ................................................. Analitzem com ens sentim, reviure les percepcions, verbalitzar allò que ens passava, explicar la pròpia vivència de la situació.

4- Valoració personal de l'avaluació de recursos telemàtics per la interculturalitat

2008-05-21T23:18:00.003+02:00

La primera cosa que vull remarcar és la sorpresa que he anat tenint en veure la quantitat de gent que, d'una o altra manera, s'implica en la tasca de conscienciar les persones en general cap a tot allò que ens està generant conflictes socials relacionats amb la marginació o exclusió per causes de llengua, de raça, de cultura.

Habitualment un busca pàgines cobegudes, Amnistia, Intermón, el Fòrum Mundial per a la Cooperació, diaris digitals com ara Rebelión... Però trobar des del món de l'educació portals que ofereixen recursos per poder-se posar a treballar, sense haver de fer una tasca prèvia de recerca de material, es molt valorable, interessant, i és que jo penso, que, un cop t'has endinsat en aquest món, és difícil que en surtis sense un canvi conceptual important.

Particularment em va agradar la pàgina http://www.edualter.org/material/intcine/, perquè el recurs d'emprar el cinema guiat i ben preparat, adequat a cada edat, el vaig trobar interessant, per fer una anàlisi crítica d'una realitat que les pel.lícules seleccionades ens mostren.

http://interculturalidad.org/index.htm, és un portal que ofereix múltiples camps, que van des del tractament dels problemes relacionats amb les dones, els infants, els drets dels nens a ser rebuts i tractats segons les seves particularitats, projectes d'ajut...

Particularment, pensant en el cas de la Pac 2, i els mestres que volien fer una tasca intercultural, de conscienciació de quan mal poden fer els estereotips, els prejudicis, les conductes xenòfobes, valoro aquesta mosalitat com a molt efectiva i prou preparada i pensada per desvetllar un pensament crític i alternatiu, apreciant el mal que poden fer els prejudicis, les conductes antisocials i racistes.

El material que es presenta a Kultic el trobo ben elaborat, i cas de trobar-me en el punt i en la franja d'edat a qui s'adreça, segur que el faria servir o em facilitaria la tasca d'elaborar un marc, que, amb reflexió i l'experiència que he disfrutat ara, segur seria força més ben elaborada que la nostra webquest (la del grup). Em va costar força moure'm a l'espai de suport que ens van oferir, ja ho vaig comentar a la PAC. Ara, penso que amb temps i rodatge, segur que aniria més ben encaminada.

El material que ofereix xtec, el trobo també adequat i sovint planer i entenedor, i progressivament més ampli, amb més propostes i mirades.

Vull destacar aquí el mateix que vaig escriure com a punts forts:

-Bona tria de continguts estructurats en centres d’interès i projectes. -Motivació i adequació a l’entorn competencial en l’ús dels recursos tecnològics. -Possibilita una actuació dinàmica, col.laborativa. -Entorn social proper i contextualitzat. -El propi alumne gestiona el seu procés i es fa més autònom. -Permet un aprenentatge cooperatiu. -Aborda problemàtiques actuals des d’una perspectiva interdisciplinar. -Permet revisar, actualitzar, interactuar, adaptar-se a les necessitats particulars... -Permet verbalitzar i fer presents molts conflictes amagats. -Proposen un model més enllà del contacte entre cultures, és un model que va a erradicar prejudicis, promoure la convivència en el respecte i la comunicació. -Es treballa cap a una igualació d’oportunitats, d’equitat i comunicació.

Sobretot, en la modalitat formativa, fa una aposta per un model de treballar a través del reconeixement de l'altre, de l'anàlisi del conflicte i del respecte i reconeixement mutu com a forma d'apropar i enllaçar allò aparentment teòric, amb la vida. I això, és bàsicament el que m'agrada, una forma de treball a tall de projecte, que engresca i fuig de la pura explicitació d'uns fets sense implicació personal.

materials interessants

2008-05-19T21:32:00.019+02:00

Que cada pedreta representi la nostra aportació a un futur de respecte i aprenentatge compartit.

* *

........................................................................... Entrant en aquesta adreça pots accedir a múltiples espais. http://webquestcat.cat/ ............................................................................................................ * La volta al món dins l'escola. http://webquest.xtec.cat/httpdocs/WQimmigr/index.htm ......................................................................... Aquesta és una WebQuest per a tots els educadors interessats en treballar els aspectes de la interculturalitat, la llengua i la cohesió social a l´escola. ................................ http://www.xtec.es/~cbarba1/web_%20inter/index.htm ........................ ........................................

Més migracions: http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/index.htm ......................... .......................... Aquesta és una transcripció literal de la guia didàctica. *

Hi ha dos blocs diferenciats d’activitats: -Un primer bloc on es planteja una cerca a internet per tal d’entendre que els moviments migratoris han existit des de sempre. El moviment està implícit a l’origen mateix de la vida i els humans s’han mogut pel planeta des que van aparèixer. En aquesta primera part també es fa esment de les migracions de les altres espècies. Un altre aspecte a tenir en compte són les transferències culturals que els moviments migratoris han produït.

-Al segon bloc (i després d’haver vist els aspectes positius i enriquidors del fet migratori), hem partit de la idea que la intolerància, el racisme i la xenofòbia són els conflictes actuals que generen i sacsegen la interculturalitat.

En un primer moment hem volgut que hi hagués una percepció d’aquests conflictes (mitjançant la lectura reflexiva d’imatges, músiques, acudits, notícies, cartells...) per tal de poder arribar a un reconeixement dels sentiments que actuen de motor emocional en la gènesi dels conflictes. Per tal d’aconseguir-ho hem intentat que els alumnes siguin capaços de contrastar els discursos que responen a interessos contraposats; que entenguin que hi ha una part de la societat que viu l’intercanvi entre cultures com una amenaça i que la convivència pot ésser pacífica quan es pot reconèixer el conflicte i s’intenta resoldre'l des de la negociació.

Un espai per educadors bloggers, permet aportar experiències i pensaments.

* http://escola2018.blogspot.com/

* *

3-Seguiment i evolució personal de la creació de la Webquest

2008-05-06T01:20:00.007+02:00

La creació de la Webquest va ser tot un repte.

Primer de tot les lògiques incidències amb el suport del programa.

En principi, personalment, vaig trobar que els recursos que ofereix a nivel de redacció i muntatge d'allò que es visualitza finalment, és de més dificil maneig que no pas el blogger, per exemple.

Potser és una qüestió d'hàbit i en aquest entorn em sé moure millor, però vaig esser incapaç de crear un qüestionari que permetés interactuar clicant directament. Segur que com que no domino programari com l'acces, que em permetria fer un full amb selecció de respostes sobre unes opcions determinades, vaig pensar que la pàgina tenia enllaços i material per consultar, però no vaig saber resoldre l'aspecte de la pròpia avaluació de l'alumnat.

Amb les meves companyes no hi va haver cap problema. Bàsicament la Sònia va fer una tasca de recerca molt bona en material per visionar i va contextualitzar el treball en un entorn que ella coneix prou bé, sempre hi vam estar d'acord.

En principi la bústia personal ens va anar prou bé. Després les trucades van solucionar la comunicació.

Pel que fa a com podria incidir el treball, la nostra aproximació va ser a la pròpia realitat sense pensar en alumnes que ja es perceben diferents per l'origen, vam voler proposar la qüestió multicultural que es viu al nostre país des de les primeres migracions dins de l'estat mateix, per procurar que l'alumnat en tingués una percepció de proximitat, de comprensió del fet dels moviments migratoris històricament. Creiem que aquest prisma s'oblida de vegades, atenent només al fet dels nouvinguts ara i hom tendeix a fer-ne un problema, no pas a veure com ens pot enriquir en una perspectiva de futur el fet de la convivència multicultural i els intercanvis possibles i desitjables.

Un adequat plantejament es pot contextualitzar a partir de l'anàlisi dels propis origens, que són tan comuns en les àrees urbanes de les poblacions grans o més industrials. Vam voler que l'alumne fos qui es fes un qüestionament de les seves maneres de sentir i reaccionar davant del fet de la convivència de cultures i races d'origen divers. Es va procurar que hi hagués una situació de conflicte personal, que l'alumne hagués de revisar els seus esquemes mentals. Abordar els estereotips pel que fa a la pròpia concepció ètnica, la fàcil categorització de la pròpia ètnia com a dominant, i per extensió la facilitat de mostrar una actitud d'etnocentrisme, i de menyspreu per les minoritàries a casa nostra. Això ens va motivar per escollir el tema de treball.

Es tractaria doncs, d'intentar posar l'alumne en situació de fer un canvi conceptual, afavorir la comprensió de la realitat social multicultural com un factor d'enriquiment i afavoridor de creixement personal. De buscar alternatives a les pròpies pors i dubtes, mostrant actituds obertes al diàleg, a la solidaritat, a la comprensió d'altres realitats i aconseguir canvis conductuals, actituds de respecte, de valorar i apreciar l'altre.

De fet, em sembla que hem anat més de corcoll pel suport tècnic de la tasca, que no pas per aprofundir en el fet que s'estudia, si més no en aquesta PAC.

Per mirar:

2-DEBAT

2008-04-06T20:44:00.007+02:00

DEBAT El debat generat a partir del cas de la Berta i el Joel, em va fer posicionar d’entrada a favor d’una activitat “trencadora” amb tot allò dit “políticament correcte”. Ho vull explicar d’entrada, perquè aquest va ser el gran interrogant que es va anar generant en mi els primers dies, quan algunes persones feien les aportacions argumentant assenyadament el fet del necessari consens entre els membres de l’equip docent.

D'entrada ens vam centrar molt en els jocs, obviant que els jocs erens de fet una mena d'excusa per posar sobre la taula un seguit d'opinions i de maneres de fer davant del fet de la coexistència a les aules de realitats socials i d'origen ben diferents. I paraules com intolerància, manca de diàleg, acords van anar sorgint sovint.

Jo personalment optava pel fet de buscar un punt d'inflexió en un tractament de la realitat que estés allunyat de les xerrades a les que els nois estan acostumats, que em sembla que ja no els arriben, no els aporten compromís personal ni poden decidir gaire res. *

Una bona manera de qüestionar-me quina és la meva actitud davant certs reptes que sorgeixen dia a dia, quan a l’escola es fan servir els arguments de la igualtat de tothom en drets i deures i d’altra banda hi ha qui argumenta el dret a la diferència, i a l’equitat entesa com a generar un model escolar que apropi en el coneixement de la realitat de l’altre.

Estic clarament a favor del segon model, entenent que el fet intercultural no es pot ni ignorar, ni passar-hi de puntetes com aquell qui no ho veu, ni tampoc rebutjar una realitat rica en tot allò que ens pot donar una visió més àmplia i real del món. * Quan anàvem desenvolupant el debat i llegint els mòduls, em vaig adonar de fins a quin punt és vàlid i important el prejudici i de quantes maneres el podem fer entrar en joc.

Com som capaços d’emprar diferents mesures en situacions diverses segons el que ens convé en un moment determinat. Un joc amb un tractament violent ens esgarrifa, i no ens esgarrifen les situacions diàries de rebuig, de segregació, de morts reals, de retorn d’immigrants al país d’origen tractats com a mercaderia, de campanyes polítiques que diuen qui volem i qui no, que posen criteris d’homogeneïtat i que mesuren amb un raser d’aquí, unes realitats diferents i un pòsit cultural prou desconegut. * Llavors, constataria com a molt important poder tenir clara quina és la manera d’abordar el fet intercultural, no de fet i segons les polítiques del moment, sinó a nivell de plantejament d’escola i personal. I per això cal un debat profund del fet que ens aporta la convivència en un centre de persones de cultures o d’origen diferent.

* Penso que l’escola hauria d’apostar per un model que reconeixés els drets de tots els grups humans que acollim, tenint sempre present que sovint ens trobarem amb una qüestió afegida, la desigualtat social i econòmica, que ha sigut tractada de fa un temps amb l’etiquetatge de “Necessitats educatives especials per situacions desfavorides”.

Només des de l’escola es pot optar per incloure una opció de tractament de la interculturalitat seqüenciada en petits o grans objectius que poden i han de ser un eix transversal i vertebrador de l’educació de tots els alumnes, no només dels col.lectius anomenats “diferents”, on es vagi perdent l’etiqueta dels majoritaris i els minoritaris que sovint ens fa oblidar allò comú que tenim tots, el fet de ser persones que conviuen, aprenen, es relacionen en un mateix àmbit.

Buscar camins que siguin una via per superar tot allò que ens separa, la falta d'informació, de reconeixement i per tant la infravaloració dels altres. Promoure totes les activitats que ens aportin intercanvi i comunicació, col.laboració en fins comuns és l'únic camí per anar desdibuixant els prejudicis que posen èmfasi en allò que ens allunya, més que no pas en allò que ens apropa.

Mirem i llegim, s'entén bé:

inici

2008-03-12T21:20:00.004+01:00

Només per presentar-me i poder donar l'adreça del blog a la resta d'aula.

M'agradaria que, de veritat, tots en traiessim profit.

Una experiència com aquesta, no pot ser de cap manera un fracàs, amb la motivació, hem d'anar endavant, i no parar fins que al nostre entorn, escampem llavors de reconeixement als altres, siguin qui siguin i de qualsevol lloc. Espero poder aprendre de debó com afrontar els reptes d'una societat pluricultural, que m'ofereix accés a allò que més m'interessa, poder arribar a una major comprensió de l'altre, en el món no només de l'educació, sinó de les relacions interpersonals.

Una cançó per ambientar en tolerància.